Vés al contingut (premeu Retorn)

Una altra mirada a Les Oliveres i Can Franquesa

El taller de primavera 2016 a Santa Coloma de Gramenet, a l'àrea metropolitana de Barcelona.

La situació social, econòmica i ambiental del nostre temps requereix una revisió dels nostres maneres d'habitar. Les ciutats actuals han estat construïdes progressivament, en diferents moments. És per això que la vida útil de moltes d'aquestes construccions ha sobrepassat els seus requeriments originals ja que la nostra societat, així com la nostra manera d'habitar, es troba en permanent canvi. És per això que es requereixen altres mirades que permetin adaptar l'entorn construït a noves i canviants demandes.

D'altra banda, cada vegada és més evident que estem en un moment que exigeix un canvi en la relació de la nostra societat amb el medi. El desenvolupament urbà ha demandat recursos de manera constant fins al punt de la seva esgotament, especialment d'aquells recursos no renovables com és el cas dels combustibles fòssils. Atenent a aquesta situació, el màster té com a objectiu generar visió i eines per a la transformació del metabolisme social cap a la sostenibilitat, és a dir, canviar la relació de la nostra societat amb el medi entenent que aquesta relació és avui dia destructiva, insostenible.

Aquest objectiu es planteja intervenint sobre la ciutat, entenent que és un punt d'elevada densitat dels fluxos materials, tant com un lloc amb una elevada percepció social, amb mecanismes de maneig i intervenció sobre l'espai públic i sobre les infraestructures que suporten aquells fluxos.

 

Habitabilitat

Entenent que una de les consideracions essencials de sostenibilitat és el tancament dels cicles materials en els processos de satisfacció de les necessitats socials i que una de les necessitats satisfetes per l'espai construït és l'habitabilitat, el màster es planteja com a objectiu l'estudi dels processos i sistemes urbans lligats a la producció de l'habitabilitat.

En aquest sentit, l'habitabilitat proposada pel màster es caracteritza per tres aspectes. En primer lloc, parteix de l'habitació i s'estén fins l'espai públic. En segon lloc, considera l'habitabilitat com una demanda de les persones i no dels espais, segons els perfils d'usuaris i la diferenciació del tipus de serveis públics. I finalment, té en compte i avalua els recursos implicats en la seva producció. 

El taller de projecte

A partir d'aquestes consideracions, el taller de projecte del MISMeC ha desenvolupat un exercici acadèmic en els barris de Les Oliveres i Can Franquesa del municipi de Santa Coloma de Gramenet, a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, en estreta col·laboració amb l'Ajuntament, les associacions de veïns i els propis habitants dels barris.

Auditoria

Per poder tenir una idea clara i quantificable dels paràmetres de l'habitabilitat existent, se'n recopilen dades considerant diferents escales, des de l'habitació fins a l'espai públic, així com de l'ús actual de recursos associats a aquesta habitabilitat. Des de la determinació dels perfils de llars existents i de les necessitats dels seus components, es realitza una recollida de dades sistemàtica sobre l'edificació, l'espai públic i els equipaments disponibles, incloent dades sobre la situació econòmica i social de les llars, l'estat de conservació de les edificacions i el seu comportament energètic, l'estat i ús de l'espai públic, així com l'ús i consum dels equipaments i serveis urbans.

Diagnosi

Amb les dades obtingudes, s'ha elaborat una diagnosi de l'habitabilitat actual en ambdós barris. A més de la consideració de situacions normativament definides com a insuficients, s'han determinat també les condicions d'habitabilitat a diferents escales —des de la habitació, l'habitatge i el bloc fins a la relació amb la ciutat— referides a les necessitats de les persones, així com les possibilitats de millora. S'han establert paràmetres de comparació amb altres barris i altres ciutats, gràcies a l'enquesta de condicions de vida. S'ha determinat la vulnerabilitat a la pobresa energètica i alimentària. Finalment, s'ha pres en consideració la petjada de carboni dels diferents tipus d'habitant per satisfer les seves necessitats, incloent l'accés als equipaments públics.

Estratègia d'intervenció

S'ha definit una estratègia per a respondre a les demandes i potencials detectats. En base a això s'han establert unes línies d'actuació que permetin donar pas a intervencions en els barris. Des de la diagnosi, s'han analitzat les possibilitats d'intervenir sobre els barris —edificis, espai públic, equipaments, serveis— per a millorar l'habitabilitat des de les oportunitats i el potencial diagnosticats, reduint al mateix temps la dependència dels recursos no renovables. Aquesta estratègia ha permès articular les diverses possibilitats d'intervenció a través de detonadors, és a dir d'intervencions socialment acceptades i amb accés a finançament públic o privat, que permetin generar sinergies i millores en els diferents plans que determinen l'habitabilitat —la qualitat de vida— dels habitants del barri.

Propostes d'actuació

Definida l'estratègia i les línies d'actuació, s'estableixen les accions concretes per a la millora de l'habitabilitat,
valorades i justificades a través de l'impacte sobre l'habitabilitat, l'impacte sobre la reducció de recursos no renovables i la viabilitat tècnica, econòmica i social de la proposta. Com a paràmetre de referència, el taller utilitza les d'emissions de gasos d'efecte hivernacle associades a l'ús de combustibles fòssils, sense que això impliqui que no es considerin altres recursos claus en l'habitabilitat com ara l'aigua, la matèria orgànica i altres fonts d'energia.

Les propostes es concreten en sis punts: l'adaptació d'ascensors, una nova entrada a través de galeria, un abric per al bloc, la reconnexió entre edificis integrada en una plataforma única, la introducció d'un paisatge productiu i la seva integració com a part d'un sistema verd. Aquestes propostes abasten diferents escales que van des de l'interior dels habitatges fins al funcionament dels barris i la seva relació amb l'entorn urbà i el paisatge, tal com s'ha remarcat en la presentació pública que el taller ha realitzat davant els veïns, tècnics i polítics que han participat en el procés, obtenint així un últim retorn del treball realitzat.

Pobresa energètica

Convé aturar-se en la qüestió de la pobresa energètica, ja que és fonamental per a entendre la qualitat de vida en els habitatges dels barris analitzats. Usualment es considera el potencial de l'habitatge per a permetre diferents graus de confort, però una de les consideracions que poques vegades es té en compte és que l'habitatge pot produir afectacions a la salut dels seus ocupants si les condicions interiors no són les adequades. Per a la detecció d'aquest risc de vulnerabilitat, al taller es consideren les condicions econòmiques de les llars, els seus consums energètics i l'eficiència energètica dels habitatges.